tres dates. del signe al cos vestit
(a pròposit d’un projecte de Tanit Plana)

1914

James Joyce publica el relat «The Dead». A la festa de Reis, Julia Morkan, asclada com un secall, canta la balada Arrayed for the Bridal. El títol és paròdic i cruel alhora, perquè la tieta soltera canta abillada per a la boda que no va tenir mai: el lament que cantava la il lusió de la núvia esdevé així el revers nostàlgic del somni no realitzat. A la pellícula de John Huston (1987), mentre Júlia canta es mostra un encadenament d'imatges del gineceu: la foto del pare i les medalles militars, el retrat de les germanes aleshores joves, la cistella de costura, un brodat, la Bíblia i un rosari. Joyce i Huston esventren la image de la núvia per descobrir-ne la maquinària íntima dels somnis en el moment de la seva fallida: ombra espectral, reduplicació sublimada d'una societat patriarcal i misògina. La mirada de prop projecta les restes del naufragi en la llunyania d'una història remota

1965

Martha Rosler comença la sèrie «Body Beautiful, or Beauty Knows No Pain», basada en fotomuntatges a partir d'imatges fotogràfiques extretes de la publicitat i manipulades amb tisores: exercicis de deconstrucció de la iconologia tradicional de la dona. En un d'aquests fotomuntatges, una núvia d'anunci completament vestida de blanc: Rosler la manipula encolant, a sobre del vestit, el triangle púbic despullat i, a sobre del pit, la fotografia retallada de dos pits també nus. Una «imatge dialèctica» capaç de concitar alhora el que la imatge dóna a veure i allò que amaga, l'element alienant i la seva impugnació emancipadora. Rosler ho fa tan de prop que la image mostra el dessota amagat revoltant-se enfront de la seva ocultació.

2010

Tanit Plana duu a terme el projecte «Per sempre» amb un dels signes culturals de la feminitat més connotats semànticament i ideolôgicament. I ho fa de prop i de lluny. De prop: busca a sota del signe i de la iconologia estereotipada la remor de les vivències singulars, irrepetibles, l'encarnació concreta d'una funció social, sense prejudicis, escoltant microhistòries plenes d'evocacions. I així passa del signe al cos vestit introduint-hi la temporalitat: el vestit del cos esdevé història. De lluny: convida a reprendre el vestit i, amb ell, la histôria, però ara compartida en l'espai públic, creant una nova ficció, un altre relat basat en la rememoració compartida d'un vestit esdevingut ara gest recuperat, reapropiat.

Xavier Antich
Barcelona, 2011

collection of 8 images